No és la primera vegada que vaig a vore una falla de Ximo Esteve, ni tampoc és la primera vegada que vaig a la demarcació d'Alqueries de Bellver-Garbí a vore un cadafal, per molt que el mateix artiste "s'encabotara" en dir que era "la primera vegada".No, no era la primera vegada, perque la primera vegada sempre du sorpreses, i per a mi no era una sorpresa contemplar el bon treball d'este artiste que demostra com sense eixir-se'n dels cànons clàssics (si és que això existix en les falles), es poden fer monuments que reunixquen un guió estudiat, un ingeni en molta gracia, un modelat cridaner, i una pintura que acompanye perfectament la proposta. (Per cert, 7 premi de 1ªB)
No era tampoc la primera vegada que des d'una mirada socarrona es fea crítica social en una falla, possiblement no, pero lo ben cert és que era un encert la manera de conjugar estos dos aspectes clarament explicitada en la parella de divorciats estirant del seu fill com si només fóra un objecte.
No li desige a ningú, per últim, que la primera vegada que tinga fills, li amollen una "bessonà", ni que al anar al llit el primer crit siga perque el pardal no s'envola, ni que ser yayo per primera volta siga com estar apresat pels indis, pero tot açò són coses que poden passar en la primera vegada
