Desconec si en atres llocs es produix una desafecció tan profunda d'una significativa part de la societat en la seua festa més important, com passa en Valéncia en les falles. Associacions de Veïns que miren en lupa qualsevol moviment de les comissions falleres, entrebancs administratius per a dur avant més d'una activitat per part d'estes comissions o denúncies als casals són només un eixemple d'esta desafecció. Pero per a mi, el punt àlgit d'este desencontre és que en bona part de la societat valenciana, falles i faller són sinònims de groller, alcohol, molèsties, soroll o l'expressió màxima de desorganisació. Este pensament serà molt difícil de canviar, pero seria qüestió d'anar treballant en rebaixar-lo almenys en part.
Prou gent es declara "antifallera" basant-se en una idea preconcebuda, que no anem a negar-ho té moltes connotacions reals, pero que falla (usant atra accepció de la paraula), baix el meu punt de vista, en una visió negativa de tot el colectiu faller. És una cosa pareguda a lo que li passa a l'Església. Si un retor ha fet alguna cosa roin, tots els retors són iguals, si algún membre de la jerarquia diu una barbaritat, tots els bisbes són allò o lo atre. Puix en el cas de les falles, igual. Si una comissió talla un carrer durant uns dies per a que quatre puguen almorzar ocupant-la, tots els fallers tenen un comportament incívic, i aixina en una espiral de molts eixemples que segurament tots tenim en el cap, i hem patit més d'una experiència en este sentit.
És cert, hi ha fallers i comissions que tallen carrers, que ocupen l'espai públic sense massa sentit, que fan soroll, que tenen el casal les 24 hores, pero com també és cert que hi ha fallers i comissions compromesos en la realitat social, en la cultura, en la recuperació de les tradicions valencianes, i això sense entrar a analisar el pes que en l'economia valenciana pot tindre la festa de les falles. Per això les generalisacions dels antifallers o expressions com "això funciona com una falla" que segur tots hem escoltat no es corresponen en la realitat, i el món de les falles hauria de treballar per canviar o que anara minvant esta manera de pensar.
Esta reflexió ve provocada per la meua pròpia desafecció fallera, naturalment no m'havia passat al costat fosc de l'antifallerisme, pero sí estava en un procés de desconnexió de la festa per diferents raons. Pero en açò que arriba la presentació de la meua comissió i acabe implicant-me més de lo que en un principi volia, i també una cridada del president de Corona per a que colaborara en ells en una de les tantes i variades propostes que ixen d'esta comissió. Una cridada que dóna pas a un café en el seu casal de revista de diseny pero faller com el que més. Un café que obri la porta al recort, a les vivències, a les estimes, a les ilusions. Unes ilusions tan nítides que per si a soles trenquen la barrera de la desafecció. En el temps que durà el café, vaig poder mirar els ulls de Marga, de Pedro, de Jose Manuel, de Miguel Angel, de Charly i en ells vaig poder percebre tots eixos sentiments que els nyuga a les falles i especialment a la seua comissió, a les persones de la comissió, majors i infantils. I tot des de la gratuitat de la seua entrega. Vaig vore reflectits en els seus ulls, els meus propis pensaments, el meu propi ideal. Vaig pensar que, pot ser, més que grans trobades i fòrums, més que taules redones i de negociació, els veïns antifallers podien passar-se a fer-se un café per algun casal com el de Corona i en un parell d'hores es rebaixaria segurament la seua desafecció. No crec que resultara massa difícil conseguir-ho.
