Vall de Laguar-Pare Ferris 2009

Dir que la falla de Federico Felici per a Vall de Laguar ha segut la primera falla transoceànica de l'història, no deixa de ser una anècdota que fins i tot va tindre el seu espai en els informatius de Canal 9. Pero més enllà de la curiositat, que els ninots es pegaren un viage des d'Amèrica fins a Valéncia, supon per part de la comissió una doble fidelitat, tant a l'estil de falla que es desija plantar com a l'artiste que pot fer-ho possible.

La primera falla transoceànica no fon de grans volúmens ni de preciosisme virtuós, pero sí tradicional, a banda de representar un gran treball escultòric i conceptual. Tradicional i reivindicatiu, perque per regla general pareix oblidar-se que estes festes tenen el seu origen en la celebració del patró dels fusters, Sant Josep, i per això, un cadafal dedicat a este origen, no pot deixar de ser tradicional i reivindicatiu.

Tradicional també en quant a l'escenografia, un remat i unes escenes en ninots que homenajaven als fusters, als treballadors, als artistes i a les pròpies falles; encara que reivindicatiu en les formes, en el modelage i la pintura. Demostrant que compaginar estes dos visions del cadafal és possible, cosa que el jurat va tindre en conte, otorgant un 4 premi de la tradicional secció (6C) i un segon accèsit en el reivindicatiu concurs de falles experimentals.

N.B. Lo de la falla transoceànica és perque l'artiste Federico Felici, després d'un temps treballant en el taller de Miguel Delegido i plantant falles pel seu conte, va decidir tornar a la seua terra, Argentina. La comissió Vall de Laguar va decidir continuar en Felici, i per tant, la falla s'elaborà en Argentina i va viajar a Valéncia per mar, d'ahí lo de falla transoceànica.

Falla del Poble (Moncada) 2009

Text i fotografies: Juanjo Medina

Per primera vegada a Moncada s’ha plantat una falla en una estètica actualisada, moderna, diferent a tot allò que venia plantant-se a la localitat fins ara. Acostumats a falles transportades per la maquina dels temps, des de els anys huitanta del segle passat, el nostre cadafal d’enguany no ha deixat indiferent a ningú.

Èxit total a la pròpia comissió, visitada com cap atre any pel públic de Moncada i de fòra del poble, comentada per les atres falles, no sempre per a bé, i nomenada a diferents mijos de comunicació, la falla plantada per Josep M. Martínez i Izquierdo, ha significat un abans i un després, que esperem puga durar molts anys.

“Imagina l’evolució” ens parlava en la seua part gran(les dos falles estaven relacionades), de la possibilitat de viure unes falles diferents, del l’arcaic jurat de cap quadrat que no sap valorar estes falles(cosa que va ocórrer en la mateixa falla), de l’espant a la gent en vore una falla en atres formes, de temes relacionats en la comissió, i per últim en l’obligació d’un artiste faller a l’hora d’utilisar l’imaginació. Des de esta escena naixia la falla infantil, cant dirigit als chiquets per que imaginen que poden fer tot allò que vullguen, i fer-los vore que llegint poden exercitar la seua imaginació.

Tenim clar que el difícil camí que hem escollit no ha fet més que començar, i que encara ens queden molts passos per a poder consolidar esta línea de treball, pero estem satisfets, i convençuts que es un bon camí. Com a mínim deixeu-nos continuar imaginat...

(Aprofite esta participació de Juanjo per a recordar que este blog està obert a la participació de qualsevol reflexió i informació de les falles, només cal posar-se en contacte per a fer-lo realitat. Aprofite també per a donar-li les gràcies a Juanjo per la seua colaboració.)

Quart Extramurs-Velázquez 2009

Quart-Extramurs és una atra comissió de les que aposta pel seu monument participant en una secció important, la primera A, i molt competida els últims anys, qüestió que possiblement els haja fet impossible abastar algun premi. L'artiste de la falla ha segut Emilio Miralles que per "Art de mafia" els ha plantat un cadafal crític en diverses activitats ilícites o explotadores que duguem avant els humans, com les xàrcies delictives que solquen internet, els promotors inmobiliàris que han guanyat diners a cabaços pero ara volen sociabilisar les pérdues o intermediaris que sense massa faena s'omplin les boljaques a costa dels seus representats.

En Quart Extramurs poguerem trobar un Emilio Miralles de tall més clàssic, en un remat imponent i poblat de figures que, tal volta es menjava el restant de la falla composta també de ninots de grans dimensions dominat tot pel mafiós més famós del cine, El Padrí, que als peus de la composició mirada desafiant i fent present que les mafies controlen prous aspectes dels nostres dies i de les nostres vides.

Una virtut del cadafal és que tenia vista pels quatre costats de l'ample emplaçament, i si em permeteu un comentari fóra de l'horari infantil, per la part de darrere tenia un aspecte en el que era impossible no focalisar la mirada pel seu modelage fonamentalment.

Ceramiste Ros-J.M. Mortes 2009

La comissió de Ceramista Ros està apostant decididament pel monument des de fa anys confiant últimament en debutants en la capital com en el borrianenc Sergio Musoles del 2006 al 2008 o en l'actual eixercici en el gandienc Jose Sanchis Izquierdo sempre en bons resultats en quant a cadafals i també en quant a premis, enguany sense anar més llunt han obtingut el segon premi de la secció 1ªA després del totpoderós Pedro Santaeulalia.

Des de la primera mirada, el cadafal cridava l'atenció per l'estil de les figures del remat sense semblança en el restant de falles. De llargues cames i cos fornit, un flare i un roder li dien a un Napoleó conduit per un soldat francés de l'época que "Si vols... paga". I a partir d'ahí, als peus del remat, una succesió de ninots demanant la seua paga, el seu cànon, un sou, una comissió o qualsevol atra retribució al seu quefer.

Escolanets, presidents, pages dels Reixos d'Orient, pretenents o rescatadors de princeses, tots observats per una escenografia de pintura personalíssima que omplia les escenes i componia la transició entres estes escenes i el remat per a remarcar un conjunt vistós.

Portal de Valldigna-Salines 2009

L'espai que s'acovila a l'ombra del Portal de Valldigna, obertura cristiana en l'antiga muralla d'época musulmana de Valéncia ciutat, és prou reduit, ínfim. Envoltat de cases i també d'història. No pareix a priori, el lloc més idoni per a plantar una falla, pero per a mi és un dels racons més esperats, i més si l'artiste és Ignacio Ferrando.

En esta ocassió la proposta del personalíssim Ferrando parlava de "l'inspiració adormida" representada per un dòna absorta en els seus ensomis, mentres la rodegen ninots que busquen la seua inspiració per als seus negocis i arts, de diferents disciplines i procedències.

L'inspiració adormida de Ferrando està pensada per a esta ubicació, de manera que conforma en el seu entorn un ambient únic, és l'estil idoneu de falla per a plantar en el Portal de Valldigna. Per a mi, sense falles aixina, este emplçament perdria el seu encant. És una espècie de fusió necessària, tot i que no haja obtingut cap guardó en la seua secció (6ªB). El seu autèntic guardó és ser recordada en el pas del temps, i pel visitant o caminant ocassional.

Marqués de Montortal-Berni Català 2009

No és la meua intenció parlar dels meus quefers fallers en este blog, pero m'agradaria que em deixareu que el primer post estiguera dedicat a la falla de Marqués de Montortal-Berni Català del 2009 en la que he participat en el seu guió gràcies a la confiança del seu artiste, Miguel Balaguer, i fonamentalment de dos fallers d'esta comissió capitalina, Julia i Javi.

Esta falla competia en la secció 4ªB i no s'ha endut cap guardó, llevat dels litres d'orchata de la D.O. per dedicar una escena a parlar de les virtuts del nostre líquit element, cosa que nos va supondre, a tots els que participàrem d'una manera o atra, una decepció prou gran, més que pel reconeiximent, per tota l'ilusió i el treball que depositàrem en esta proposta fallera.

El cadafal tenia per lema "Històries del Bar-ri" i anava contant diferents situacions que nos podem trobar en un bar baix l'atenta mirada de la Berni, una madame del barri, i un cambrer dels de l'antiga escola.

Aixina teniem un bar de carretera en els seus durs moters que, això sí, només engolien cervessa sense alcohol, un club en el que els més envellits encara podien fruir d'alguna atenció, un bar d'obrers en el que els bocates aprofitaven les rajoles que la crisis havia deixar desocupades, un casal postofrena en el que una fallera s'aliviava els peus en l'orchata i un faller demanava un glopet que li negava un casalater per no dispondre del corresponent ticket; i per últim, un bar de parada d'autobús en el que les persones es destrellataven i s'envellien esperant el 60 que mai aplegava (el 60 i el 6 són els autobusos que diuen passar pel barri).

Cada bar tenia el seu menú especial, la seua crítica, la seua ambientació, les seues botelles de marques especials,... (¡Ah! i la bufanda més llarga de les falles) en definitiva una faena important de, si m'ho permeteu, creativitat i de disseny a càrrec de Julia i Javi, que el jurat no va entendre mereixedor ni de premi de secció ni d'ingeni i gràcia. Mal debut en quant a guardons, pero gratificant experiència per colaborar en estes persones i per participar en una plantà des de dins sense ser la meua comissió.

Presentació i Exaltació

Mossen Sorell-Corona 2007 "Història d'una mamella"

Des de fa anys m'ha preocupat que les falles especials que no competixen en la secció especial de la ciutat de Valéncia tinguen un espai. Preocupació que afillà els batejats com a recorreguts a banda per les falles que cada any es planten i que aporten coses interessants des de diferents punts de vista. Eixos recorreguts a banda veren la llum per primera volta en la pàgina fallera de Món Faller de Fernando Morales Checa. D'ahí botaren a les pàgines de la revista Falla Crítica, i ara que esta publicació s'ha convertit en cendra, es transformen en este blog personal obert a la colaboració de qualsevol persona amant de les falles i atent a les propostes de les falles menys visitades pero també interesants (fins i tot més interesants en ocassions que algunes de la secció especial.)