Vall de Laguar-Pare Ferris 2009

Dir que la falla de Federico Felici per a Vall de Laguar ha segut la primera falla transoceànica de l'història, no deixa de ser una anècdota que fins i tot va tindre el seu espai en els informatius de Canal 9. Pero més enllà de la curiositat, que els ninots es pegaren un viage des d'Amèrica fins a Valéncia, supon per part de la comissió una doble fidelitat, tant a l'estil de falla que es desija plantar com a l'artiste que pot fer-ho possible.

La primera falla transoceànica no fon de grans volúmens ni de preciosisme virtuós, pero sí tradicional, a banda de representar un gran treball escultòric i conceptual. Tradicional i reivindicatiu, perque per regla general pareix oblidar-se que estes festes tenen el seu origen en la celebració del patró dels fusters, Sant Josep, i per això, un cadafal dedicat a este origen, no pot deixar de ser tradicional i reivindicatiu.

Tradicional també en quant a l'escenografia, un remat i unes escenes en ninots que homenajaven als fusters, als treballadors, als artistes i a les pròpies falles; encara que reivindicatiu en les formes, en el modelage i la pintura. Demostrant que compaginar estes dos visions del cadafal és possible, cosa que el jurat va tindre en conte, otorgant un 4 premi de la tradicional secció (6C) i un segon accèsit en el reivindicatiu concurs de falles experimentals.

N.B. Lo de la falla transoceànica és perque l'artiste Federico Felici, després d'un temps treballant en el taller de Miguel Delegido i plantant falles pel seu conte, va decidir tornar a la seua terra, Argentina. La comissió Vall de Laguar va decidir continuar en Felici, i per tant, la falla s'elaborà en Argentina i va viajar a Valéncia per mar, d'ahí lo de falla transoceànica.